hort

Confraria de l’Hort

La Confraria de Sant Antoni dels pagesos és, sens dubte, la més antiga de les que participen en els actes de la Setmana Santa de Tortosa, ja que és hereva directa d’una antiga confraria que trobem documentada com a mínim des de l’any 1363, en què pareix que tenia la seu al monestir de Santa Clara. És, doncs, l’única supervivent de l’antiga estructura gremial de la processó. La primitiva església de la confraria, construïda, segons sembla, al segle XV, estava situada en el solar de l’actual convent de la Puríssima Concepció Victòria.

El segle XVI fou un moment de màxima prosperitat per a aquest gremi, i a principis del segle XVII es decidí construir un nou temple en el mateix lloc que l’antic, però segurament molt més gran. L’encarregat d’aixecar-lo fou Martí d’Abaria i Alaiz. El bisbe Veschi l’adquirí a la dècada dels anys quaranta del segle XVII per a construir el Reial Monestir de la Puríssima. Llavors, la confraria edificà una nova església al mateix carrer Montcada, de la qual encara avui s’aprecien les restes malmeses. A causa de la destrucció1936 del seu arxiu gremial l’estiu de l’any 1936, situat al costat del temple, es coneixen de moment molt poques dades històriques referents a aquesta veritable institució cívico-religiosa. Fins a la dècada dels noranta del segle XX, els misteris de la processó de la Passió és guardaren gairebé tots en aquest solar, fins que, després d’un curt període en què es dipositaren al pati de la Casa Diocesana, passaren a ésser ubicats, a partir de l’any 1998, a l’antic Institut del carrer Montcada. La importància que la confraria ha tingut en altres temps l’evidencia el fet que el lluïment o la pobresa en la participació a la processó depenia del resultat de les collites. Tradicionalment, els penitents acompanyaven el misteri de l’Hort (identificat clarament amb l’ofici), amb el seu vestit propi.. Darrerament, a la fi d’equiparar-se a la resta de natzarens s’han habilitat un hàbit de vesta.

El pas manté viu el costum propi de les contrades olivereres, que consisteix a plantar una branca d’olivera dreta en el misteri. La planten de manera que la imatge de Jesús resta sota la seva ombra. De bell antuvi, els administradors del misteri sempre han intentat que el ramatge, ben esvelt, sigui motiu de lluïment.