Centre d’interpretació

La història de l’església de Sant Antoni Abat està estretament lligada a la de la confraria homònima dels pagesos, la més antiga de Tortosa. Aquesta confraria, documentada des de l’any 1358, fou concebuda per eludir la prohibició emanada dels Costums, que impedia als diferents sectors professionals organitzar-se en gremis. Cal fer notar que des d’aquí, de la mà del bisbe dertosenc, la devoció al sant arribà a terres valencianes, a principis del segle XIV.

La primera localització coneguda de l’entitat cal ubicar-la al monestir de Santa Clara. Després, amb les diferents vicissituds històriques, anà canviant d’emplaçament, però sempre amb seu al llarg i ample del carrer Montcada, una de les principals artèries urbanes de la Tortosa del segle XV, on s’edificà la primera església de Sant Antoni el 1446.

El patró dels camperols tortosins havia estat de vell antuvi sant Amat. Però, certament, el fet que sant Antoni Abat fos advocat contra els efectes devastadors de les intoxicacions amb ergot (col·loquialment febre o foc de Sant Antoni) el va afermançar com a protector principal de la nostra pagesia.

Hilari Muñoz dona a conèixer com, davant les enormes proporcions assolides, la confraria es desdoblà en una de nova sota el patronatge de sant Jaume, a principis del segle XVI.

Segurament la nova titularitat s’explica pef fet que l’únic remei conegut en època medieval per curar l’ergotisme consistia a acudir en peregrinació a Sant Jaume de Galícia. Ben curiosament, és en la parròquia de l’apòstol d’Hispània on es continua celebrant en els nostres dies la festivitat de Sant Antoni de Tortosa.

L’any 1652 la confraria s’ubicà definitivament en el lloc que ocupa l’edifici en l’actualitat, antiga casa dels Boteller i els Oriol.

L’església es bastí el darrer quart del segle XVII, respectant la part baixa de la façana, d’uns 11 metres d’amplada, fet que ha permès que hagi arribat als nostres dies la portalada original d’arc de mig punt i grans dovelles.